Wednesday, December 3, 2014

Competing road maps in the Catalan family: get over it!

On the last two Tuesdays, Catalan President Artur Mas and the ERC leader Oriol Junqueras offered opposing views on the best way forward for Catalonia's independence process. Each presentation was given to a crowd of supporters, and each attended the other's speech. You can read my live-tweeted, translated version of their presentations here and here.

But this is what I think (versió en català al final):


The Catalan President gets up on stage, suggests a single party list with a mix of politicians and community representatives with a single objective: the independence of Catalonia. He says it's time to take the long view, put local politics on hold for 18 months, and tackle the construction of the necessary state structures for the new Catalan Republic. In order to prove his 'sense of country', he offers to give up top spot on the list, and be last instead, and promises as well that he will not run again for presidency after independence.

Critics say he's protecting himself and his party by insisting on unified list, that it's impossible to create state structures within Spanish State, and that you can't preach unity if you appear solo on stage. Pretty much all of the other parties have already rejected such a unified list, and we're left wondering who would join.

Catalan Republican Left leader Oriol Junqueras takes the stage a week later, espousing value of diversity, and suggests joint campaign, platform plank for independence, community representation, Executive, and name prefix but separate lists. Says this is the way to make sure not a single pro-independence vote is lost.

Critics say he's protecting himself and his party by insisting on separate lists, that it's impossible to achieve clear democratic mandate without unified force, and that you can't preach unity if you appear solo on stage. It's not at all clear if other parties would be able to agree on single independence plank, and thus we're left wondering how we (and the world) would know which votes were for independence.

Meanwhile, the people look on with increasing frustration. Scuttlebut points to lots of backstory and old wounds that have never healed. Accusations fly and many are true. This party was in power for X years and never lifted a finger for independence. This party made Y deals with this Spanish/pro-unionist party to save their own power. This party hasn't fulfilled commitments to create state structures. This party has taken advantage of the moment while we take our political lumps.

It's like watching siblings fight: she hit me first, he called me names, she thinks she's better than me, you love him more.

We the people are the parents. First, no hitting, use your words. Next, remember that it's not just today, the back story exists. We got to this point because of all that has gone before. No one is blameless, we are all responsible. Be generous.

And if you can't figure it out, we parents will have to step in. We'll hold your hands and show you just what we want you to do: win independence.

Now, go back to your room and don't come out again until you have a plan that you can present all together. You've got until dinnertime.

 -------------

Unitat

El president català, Artur Mas, surt a l'escenari, suggereix una llista unitària, amb barreja de polítics i representants civils amb un sol objectiu: la independència de Catalunya. Diu que és moment de mirar a llarg plaç, de posar la política local al congelador 18 mesos, i posar mans a la feina de construir les estructuras necessàries estatals per la nova República Catalana. Per evidenciar el seu sentit de país, ofereix deixar espai a dalt de la llista i ocupar l'últim lloc, i a més promet que no tornarà a presentar-se com a president desprès d'assolir la independència.

Els crítics diuen que es protegeix a ell mateix i al seu partit insistint en una llista unitària, que és impossible crear estructures d'estat dins l'Estat Espanyol i que no es pot demanar unitat apareixent solet a l'escenari. Pràcticament tots els altres partits ja han rebutjat la llista unitària i ens queda el dubte de que s'hi apuntaria.

El líder d'Esquerra Republicana, Oriol @Junqueras surt a l'escenari una setmana després, explicant com és de valuós la diversitat, i suggereix una campanya, un punt sobre independència, representació civil, un govern, i una part del nom en comú, però llistes separades. Diu que aquesta és la manera que assegurar-se que no es perd ni un sol vot independentista.

Els crítics diuen que es protegeix a ell mateix i al seu partit insistint en llistes separades, i que és impossible aconseguir un mandat democràtic sense la força unitària, i que no es pot demanar unitat apareixent solet a l'escenari. No queda clar si els altres partits es posarien d'acord sobre un punt comú sobre independència i ens quedem preguntant com sabríem (nosaltres i el món) quins vots serien a favor de la independència.

Mentrestant, la societat civil observa amb frustració creixent. Les xarxes i les veus en off senyalen molta història i ferides velles que no s'han curat mai del tot. Les acusacions són múltiples i algunes sabem que són verídiques. Aquest partit estava al poder durant anys i no va aixecar ni un dit per la independència. Aquest feia tractes amb els unionistes per protegir-se els escons. Aquests no han complert amb les estructures d'estat. Aquells se n'han aprofitat del moment mentres menjem els gripaus. Ad infinitum.

És com veure germans barallant-se: ella m'ha pegat primer, ell m'ha dit paraulotes, ella pensa que és millor que ningú, tu l'estimes més a ell.

La gent som els pares d'aquests nens. Primer, no us pegueu, feu servir les paraules. Ara, recorda que no només és el que ha passat avui, la història existeix. Hem arribat aquí per tot el que ha passat els altres dies. Ningú és totalment net, som tots responsables. Sigueu generosos.

I si no podeu ser generosos els uns amb els altres, els pares haurem d'intervenir. Us agafarem per les mans, i us ensenyarem exactament el que volem que feu: que guanyeu la independència.

Va, cap a l'habitació i no torneu fins que tingueu un pla que podeu presentar tots junts. Teniu fins l'hora de sopar.